Un centenar de persones assisteixen a la xerrada sobre la crisis en una vetllada històrica
Els Indignats de Cappont tenim diferents punts de recollida de signatures al barri contra les retallades sanitàries
L’assemblea d’Indignats de Cappont ja disposem de més de 200 signatures en contra de les retallades al CAP del barri que ja hem començat a patir aquest estiu amb una reducció del 50% del personal sanitari. Aquest passat dimecres 27 de juliol, els indignats vàrem sumar, a la Plaça Sant Joan de Mata, un centenar de persones que a més de signar contra els atacs a la sanitat publica també vàrem participar en una xerrada sobre l’origen i evolució de la crisi econòmica. Des de feia molts anys Cappont no reunia tanta gent en una trobada sobre problemàtiques socials. Tot sembla indicar, per l’optimisme que es comença a respirar, que la lluita col·lectiva és una via possible per començar a canviar les coses al barri i al món. 
Grans i joves
L’assemblea de Cappont és un exemple clar que la Indignació és transversal; no sols els joves van a les places, la gent gran i els adults demostren amb la seva participació el rebuig a unes polítiques neolliberals que disparen directament contra els drets i les economies dels sectors populars. A Cappont, ja hi ha una intersecció de gent diversa que han començat a unir-se pel manteniment d’una sanitat pública i de qualitat i que rebutja pagar sous i dietes innecessàries de polítics i càrrecs de confiança al Govern, la Paeria i la Diputació. Els Indignats de Cappont ja disposem de diferents punts de recollida de signatures al barri contra les retallades sanitàries.
Xerrada didàctica a càrrec d’un economista senzill
Qui podia esperar que la gent suportés una classe de dues hores sobre la complicada economia dels nostres dies? En Josep Manel Busqueta, economista del Seminari d’economia crítica Taïfa ho va aconseguir: amb paraules seductores, metodologia didàctica, planera i amb alguna metàfora, aquest senzill economista de Bellpuig ens va endinsar en l’origen, evolució i perspectives de la recessió econòmica. Va explicar el perquè d’aquesta situació i qui en són els culpables?. “La prioritat passa per exigir el no pagament d’un deute que els estats han assumit sota pressió del capital privat: darrera del deute hi ha un pla d’apropiació i s’hi amaga una operació de saqueig”, va assegurar Busqueta. Alhora va ser rotund, “no tothom és responsable de la crisi ja que molts n’han estat víctimes perquè tenien necessitats bàsiques com l’habitatge”. Tanmateix va ser molt crític sobre els valors d’una educació només basada en l’èxit i va apostar “per un consum més auster”. Des del públic es van fer propostes sobre la necessitat de canvis de valors personals i nivell individual, que Busqueta va assumir però també afegí que “sense perspectives col.lectives no canviarem la societat” i ficà com a paradigma que “no només amb la banca ètica trobarem la panacea i la transformació social d’una societat capitalista explotadora”.
Cap retallada al CAP de Cappont 